Els meus inicis com a professora d’anglès a Oxford House es remunten al setembre de 1991. M’acabava de llicenciar en Filologia anglo-germànica al juny i, per tant, era la meva primera feina. Però per en Víctor i la Rosa també era la primera vegada que contractaven algú altre per donar classes a l’Acadèmia. Ara penso que van ser molt valents, generosos i optimistes per contractar a una noia tan jove sense experiència en el món de l’ensenyament. Treballar durant 3 cursos a Oxford House va ser un goig i una magnífica font d’aprenentatge constant. Es seguia una metodologia tradicional (aleshores no disposàvem de la tecnologia actual), a la qual em vaig adaptar amb facilitat. Quan acabava la jornada recordo que intercanviàvem les experiències viscudes amb els alumnes durant el dia i això et feia ser millor l’endemà. No cal dir que el tracte personal amb en Víctor i la Rosa va ser excel·lent. Em sentia respectada com a professora i em donaven total llibertat per preparar les meves classes. L’ambient dins l’Escola era de feina tranquil·la però constant. De tant en tant, ens permetíem jugar una partida d’Scrabble, mirar una pel·lícula en anglès o escoltar en Víctor tocar una cançó amb la guitarra. Com algú va dir un dia a l’entrar, allà es respirava un aire de treball, de calma, com en un College anglès.